Gambian Art

Col·laborant amb el meu amic Pepe.

El meu amic Pepe G. -que segurament  mai llegirà això- és un tipus legal, entranyable. Un tant erràtic.

Va estudiar art a l’escola Massana de Barcelona, ​​va treballar en disseny i publicitat, i va regentar un gimnàs fins al dia que, per atzars del destí, va recalar a Gàmbia, on es va casar i es va establir definitivament. Des d’allà, dissenya uns curiosos quadres-escultura, utilitzant sorra tenyida i ales de papallona (material que suposo molt abundant per aquells indrets).

Un cop a l’any, generalment per estiu, torna a Espanya i munta alguna exposició per vendre la seva obra, ja que sembla ser que el comerç de quadres d’ales de papallona no acaba de ser un sector emergent a Gàmbia.

El cas és que em va demanar que posés la seva obra a Internet, petició a la qual, per l’amistat que ens uneix i perquè em costa poc ficar-me en embolics, vaig accedir gustosament. Vaig agafar la càmera, vaig anar a una de les seves exposicions i amb quatre eines gratuïtes va sortir això. No és gran cosa, però potser així augmenti la difusió de la seva obra, de la qual intenta viure en aquelles terres.

Però, de fet, realment, jo del que volia parlar aquí era de la seva manera de ser, del seu entranyable caràcter. De la seva tendresa. De com se’ns mostra en aquest autoretrat realitzat amb la seva subtil tècnica. En el quadre, d’una sèrie del Quixot, Pep, encarnat en un hipotètic Sancho Panza, tot parracs, abraça amb tendresa al ruc, mentre ens mira, resignat i sincer, de front, directament, com si volgués transmetre’ns, sense paraules, algun trist pensament íntim.

Quants el coneixem, sabem que aquesta senzilla posi del quadre, és -per a ell- impossible, i que potser el pensament que ens vol transmetre amb la seva mirada franca, sigui que ell mai podrà abraçar així a la seva dona, ni a l’ase, ni a ningú , perquè a Pepe -pintor, viatger, gimnasta, cinturó negre de Taekwondo- li falta, des de sempre, el braç esquerre, per més que nosaltres, els seus amics -que ja a l’escola li deiem ‘el manco’- mai hàgim estat molt conscients d’això.

Es pot veure la seva obra aquí : Gambian art Web